Ens agradaria anomenar en este apartat certes seqüències que van formar part d'aquell 50 Aniversari. Entre elles, és de ressaltar l'oficialitat del nom de la comparsa en valencià. Vam deixar "Benimerines" per a cridar-nos Benimerins, tal com és habitual entre nosaltres i entre les gents d'Ontinyent.

La primera seqüència va vindre amb el Programa de Festes de 1997. Pensàrem a crear una separata on arreplegar el nostre pas per la festa i com a commemoració del 50 aniversari. Traslladada la idea a la comissió del programa, i comptant amb el beneplàcit del seu director, començàrem a treballar en la mateixa. Benimerins 1947-1997, referix després d'una xicoteta introducció l'any de la fundació, el trage, els locals de la comparsa, les carrosses i rècues, els capitans, els benimerins i la Societat de Festers, la música, anècdotes, les esquadres de negres, la disfressa, les aportacions culturals, semblances i vivències de benimerins. Des d'ací voldríem agrair tant a Vicente Micó Micó, President de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, com a Rafael Gandia Vidal, director del programa-revista, l'ajuda, comprensió, i labor que ens van prestar perquè la separata fóra una agradable realitat.

Una altra seqüència vindria plasmada en la cinta casset de les Ambaixades; era una vella aspiració que es veia complida gràcies a l'obra social de Caixa Ontinyent, i que apareixia com a obsequi de Creuat i Benimerí l'any en què exercíem ambdós comparses els càrrecs d'Ambaixador i Abanderat.

Les esquadres també han tingut part en estes seqüències del 50 aniversari, amb la confecció de gorres i camisetes que portaven impresa tan grata efemèrides.

I finalment, una làmina que vam oferir a través d'un mitjà de comunicació a tot Ontinyent com a record del nostre 50 Aniversari. Davall el patrocini del grup La Caixa, Vicent Beneito va expressar en la seua obra, amb una tècnica detallada i vital, tota una evocació emotiva del que és el sentiment benimerí. Una al·legoria en què apareixen el Crist, el castell, l'anagrama del cinquantenari, l'església de Sant Carles, i com no, una esquadra de benimerins, tot això emmarcat pel meravellós brodat que portem en la part davantera del jupetí.